Com eren els hiverns de fa un segle a la Cerdanya?

Com eren els hiverns de fa un segle a la Cerdanya?

Aquest gener ens ha portat una gran nevada de component nord a la comarca. El cert és que feia molts anys que això no passava. Però com eren els hiverns de fa un segle a la Cerdanya?
Posarem com a exemple, allò que es va publicar al diari “La Cerdanya” del 6 de gener del 1901:
 
(traduït del castellà)
“El segle XIX es va acomiadar dels cerdans de la manera més brusca en què podia fer-ho, perquè després d’un mes de desembre tan calmós que havíem passat, ens va sorprendre que hagués de concloure nevant a més no poder des de la caiguda de la tarda de dilluns fins a prop de la mitja nit, quan es va aixecar una terrible tempesta de neu i aire que va fer desistir a tots aquells que volien festejar el final de segle i assistir a la missa cantada que se celebrava a totes les esglésies de la comarca.
 
Malgrat el temps, molts veïns es varen reunir a la nostra Església de Santa Maria […], la qual va concloure amb l’execució a l’orgue del popular Himne Cerdà, interpretat admirablement pel jove mestre D. José Ferre.
 
La tempesta de neu que va continuar durant tota la nit va ser motiu que la diligència no gosés sortir cap a Ripoll a l’acostumada hora de les cinc de la matinada. Amb tot, el correu va sortir a les set amb cavalleria i amb moltes penes va creuar la collada de Toses, arribant a Ripoll a les sis de la tarda. Aquell dia no es va rebre cap correu provinent de Barcelona. […]
Un altre desastre ocasionat per l’esmentat temporal hem de lamentar els puigcerdanesos. Carregada de neu la llera de la sèquia, no va poder circular aigua i, esgotat el cabal de l’estany, no es va poder produir electricitat, essent forçós de recórrer al petroli, fins que torni a arribar l’aigua de Riutés, operació en la qual treballen quaranta persones.
Divendres, tot i mantenir-se el cel serè i de lluir el sol sense cap destorb, la temperatura va baixar en ple dia a 2 ó 3 graus sota zero, degut a una violenta tempesta que dominava la vall del Querol i que va envair totes les muntanyes del sector nord. S’ha hagut de deixar tot tipus de treballs a l’aire lliure i alguns d’altres que no permeten calefacció interior”.
 
Neu A La Cerdanya
 
Podem veure que la gent, malgrat les inclemències del temps, anaven a missa. I no a la del Gall, que és molt destacada, sinó a la de cap d’any. Avui dia les celebracions de cap d’any són molt diferents.
 
Un altre aspecte molt remarcable és com n’era de vulnerable la població a les tempestes de neu i a les baixes temperatures. L’aigua de l’estany servia per alimentar una central elèctrica, situada a la zona de la font del Cúcuru, on es produïa l’electricitat que consumia la Vila. Com que la neu havia tapat la sèquia, el flux d’aigua que arribava a l’estany s’havia interromput i no era possible produir electricitat.
 
Tot això, lligat a les baixes temperatures posteriors del temporal, impedien que la gent treballés amb normalitat.
 
Un altre aspecte molt important és la sensació d’aïllament que devien patir els puigcerdanesos de l’època, cosa que queda perfectament descrit en les dificultats de rebre correu o en les vicissituds per anar en carruatge des de Puigcerdà a Ripoll creuant per una infernal collada de Toses nevada, molt més impracticable que la d’avui dia.

FONTANALS DE CERDANYA, ARQUITECTURA I NATURA

 

Fontanals de Cerdanya, arquitectura i natura

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dos antics municipis, un munt de petits nuclis i una fusió administrativa, fa menys de 50 anys, va donar lloc al 1969 al naixement d’un nou terme municipal amb totes les característiques de la comarca de la Cerdanya. El nou nat va rebre el nom de Fontanals de Cerdanya, topònim escollit per evitar que no prevalgués cap dels antics noms dels municipis respecte els altres i evitar així possibles picabaralles.

Així la fusió dels antics municipis d’Urtx i Queixans, amb els seus respectius nuclis del Vilar d’Urtx (capital del municipi actualment), Escadarcs, Estoll, Soriguerola, el mas de Santes Creus i el mas de Soriguera, per la banda d’Urtx i Les Pereres, el mas Montagut, el molí de l’Anglès i el mas d’Amunt per la part de Queixans conformen avui dia el terme municipal de Fontanals de Cerdanya, un dels destins turístics de la comarca.

Ajuntament De Fontanals

Un entorn natural privilegiat i una bona connexió de carreteres i ferrocarril amb la resta del país fan de Fontanals de Cerdanya un enclavament desitjable per a tots aquells que volen gaudir de la natura. Els diversos torrents que reguen el territori baixen paral·lels en una mateixa direcció. Són el torrent de Les Pereres, el del Mas d’Amunt, per Queixans o el de la Malúria i el de les Deveses per Urtx. Fontanals de Cerdanya també integra la ribera d’Alp en el seu curs baix, tot penetrant pel pla d’Estoll i afluint al Segre a l’altura de Soriguerola. Aquí el municipi limita amb Bolvir i a prop del molí de l’Anglès, segueix el torrent de la Vanera, on el terme confronta amb el de Puigcerdà. Per la part nord Fontanals limita amb els municipis de Ger, Das i Alp.
L’anomenada Collada de Toses, N-260, que ve de Ribes de Freser, voreja el terme pel nord, travessa el Segre cap a Puigcerdà, a prop de Queixans, i comunica també amb la xarxa d’accés del túnel del Cadí. Tant Urtx com Queixans tenen estacions de ferrocarri, de la línia Barcelona-Puigcerdà-La Tour de Querol. I a més una carretera secundària va fins el Pont del Soler, lloc de pas de l’antic camí d’Alp a Puigcerdà i possible via romana que menava a Llívia. 

 

Set nuclis, cinc esglésies. Una ruta per l’arquitectura religiosa.

Cinc petites joies romàniques esquitxen els nuclis que conformen el terme de Fontanals de Cerdanya. Només dos dels municipis, Escardacs i El Vilar d’Urtx no compten entre els seus encants mostres d’arquitectura religiosa romànica.

A Queixans l’església de Sant Cosme i Sant Damià, del S XI, és una construcció romànica protegida com a bé cultural d’interès local del municipi de Fontanals de Cerdanya. D’una sola nau de planta trapezoïdal, dues capelles laterals i un senzill absis d’estil llombard destaca per la seva simplicitat. A la portalada, de mig punt, i s’hi pot llegir any 1775.

Sant Cosme I Sant Damia

Al nucli de Les Pereres l’església està dedicada a Sant Esteve, una magnífica construcció, actualment restaurada des del 1992, ja que havia estat molt afectada pels estralls de la Guerra Civil i per un esfondrament de la volta al 1988. Aquest és un bon exemple de romànic clàssic dels Ss. XII-XIII. La nau de l’església destaca pel seu aparell d’opus spicatum i està dividida per dos arcs torals de mig punt sobre pilars.

L’església de Sant Martí d’Urtx és, com totes les de la zona, una construcció d’origen romànic del S.XII, encara que en aquest cas les nombroses modificacions l’han allunyat del seu estil original, tot i així és possible que la planta trapezoïdal sigui més o menys la primitiva, no així el campanar de la torre i el frontispici que són obres modernes tot incorporant l’antiga portada que havia estat situada a la paret meridional.

Segurament una de les més petites de totes aquestes construccions és la capella de Sant  Miquel a Soriguerola. Antiga església parroquial del SXI està constituïda per una sola nau, rectangular, coberta amb volta de canó i capçada amb absis de semicercle. El frontal de l’altar, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, és una mostra d’estil de transició al gòtic i el seu autor, anomenat mestre de Soriguerola, és possiblement l’autor d’altres taules de Toses i del Ripollès.

Sant Miquel

La darrera de les esglésies romàniques que ens quedarà per visitar serà la de Santa Eulàlia d’Estoll, l’única de totes elles dedicades a una santa, consagrada el 3 de juny del 913 pel bisbe d’Urgell i protegida com a bé d’interès local. L’edifici que ara podem admirar, absolutament harmoniós, és una reforma del S. XIX. El temple és d’una sola nau, flanquejada per quatre petites capelles laterals, molt espaiosa i amb volta de canó; les parets exteriors són de pedra irregular i cantoneres treballades. La torre del campanar és de coberta piramidal de llicorella. 

Els dos nuclis que no compten amb construccions religioses són El Vilar d’Urtx i Escadaracs. El primer dels dos, només documentat des del S.XIV, pertanyia a la parròquia d’Estoll i actualment és el cap del municipi de Fontanals de Cerdanya ja que és aquí on es troba l’Ajuntament. D’altra banda si per alguna cosa destaca el nucli d’Escadaracs és per la seva situació privilegiada dees de la que es pot admirar tota la plana cerdana.

 

L’Arborètum geogràfic de Queixans, una visita als boscos del món

Un altre dels descobriments de Fontanals de Cerdanya per gaudir de la natura és  l’Arborètum Geogràfic de Queixans. Situat a la part alta del nucli va ser una de les zones devastades per l’incendi de 1994.

Amb una superfície de 12 ha., en aquest immens jardí botànic hi trobarem 126 espècies d’arbres diferents, organitzats en 5 blocs o continents segons la distribució geogràfica pròpia de l’espècie. Integrat dins un paratge de muntanya, té un recorregut de 3km. del que es pot gaudir durant tot l’any assaborint cadascun dels canvis que provoquen les estacions de l’any en les diferents espècies.
Tot i què està situat al municipi de Fontanals de Cerdanya, l’Arborètum, a curt termini, tindrà abast comarcal i, a mig i llarg termini, tindrà una influència molt important a nivell de Catalunya, ja que es tracta d’una infraestructura única a nivell socio-econòmic, mediambiental, didàctic, científic, recreatiu i divulgatiu.

Rocaviva, un paisatge ple d’art per descobrir

Rocaviva, un paisatge ple d’art per descobrir

Rocaviva, un paisatge ple d’art per descobrir

Rocaviva és un paisatge obert, natural, ple de senders i caminois per descobrir, vorejats per més de 600 roques de mides diverses que l’artista Olm va esculpir durant quasi 30 anys. Entre l’Alt Urgell i la Cerdanya, a tocar de Mussa, és un espai únic i inèdit, obert que combina art i natura.

Després de 27 de treballar en les seves escultures, l’any 2013 Olm va abandonar la seva obra i la seva llar, aquesta decisió deixava l’espai Rocaviva abandonat i incabat, però ara l’espai torna a viure gràcies a l’obertura pels visitants, però ara ja no cal demanar cita per fer les visites guiades, l’espai Rocaviva és obert a tothom i visitable qualsevol dia de l’any, perquè qualsevol que vulgui anar passegi, descobreixi les obres i tingui la seva pròpia experiència. Vint-i-set anys de treballs sobre les roques i d’esculpir el granit van acabar quan Olm va ser expulsat de la seva llar per desavinences amb un veí que mai l’havia volgut allà, finalment, cansat i malalt, va acabar abandonant l’obra de la seva vida i un entorn que des de 1986, moment en que va arribar, havia donat per molt.

Escultures

Conegut com el Laberint màgic, Rocaviva és un entorn fet per al servei de tothom. Un lloc únic, respectuós amb la natura i declarat Bé Cultural. Olm ha intentat fer que aquesta obra  sigui un missatge artístic – espiritual – humanista. Descrit per ell mateix com un espai màgic, d’amplis horitzons i fet de silencis, de roques que miren i que parlen al visitant, perquè cadascun dels visitants que hi arribin tinguin la seva pròpia i individual experiència.

Art

L’obra de Rocaviva comunica una vivència d’art i naturalesa, amb un rerefons humanitari – ecològic – espiritual, una obra que preconitza fraternitat, llibertat, justícia, pau… qualitats fonamentals que convé difondre i practicar. El mateix autor el defineix com un espai iniciàtic i terapèutic, lúdic i alhora propici per reflexionar, meditar, contemplar. Es tracta de representar el ritual ancestral de pujar a una muntanya sagrada, que acompleix el desig d’elevació i l’impuls vital d’endinsar-se per un laberint, com a metàfora de l’existència. Conforme es puja, l’horitzó s’eixampla i l’energia creix, es tracta de fer un passeig tranquil, atent, receptiu a l’experiència del territori que interactua amb el visitant, i fa créixer la seva percepció de l’entorn. La idea filosòfica del camí és anar desconnectant de les preocupacions quotidianes a mesura que es va caminant, escoltant el silenci, sentint la natura, observant-la i gaudint-la. Quan finalment s’arriba al lloc, com l’obra resta inacabada, cal anar pujant per anar trobant roques treballades i anar descobrint tots els misteris i la màgia del laberint.
Rocaviva
A Rocaviva, l’artista ha aconseguit crear un ampli espai escultòric i donar la sensació que es tracta d’un símbol de la memòria ancestral de la humanitat. Posseeix tota aquella màgia que s’acostuma a associar als cultes animistes – xamànics de les societats naturals i de les cultures primitives i també vol ser una possibilitat d’investigació i reflexió a l’estil de les filosofies orientals. Un conjunt de roques treballades tremendament poderoses i rotundes que transpiren màgia per tot arreu.

El puente del 1 de mayo da la bienvenida al verano

El puente del Día del Trabajo llega para dar la bienvenida al verano y animar a la gente a pasar unos días fuera de casa.

El puente del Día del Trabajo, que ha caído este año en jueves, invita la gente a salir de casa, dando así la bienvenida al verano en lo referente a las temperaturas que encontramos en la mayor parte de los lugares del país. En La Cerdanya, durante el puente se prevé una gran cantidad de gente que querrá disfrutar de las buenas temperaturas en un momento del año en el que la comarca, con la primavera en su máximo esplendor se figura como un paisaje de enorme belleza. El puente del 1 de mayo se sitúa en el calendario entre el invierno y el verano, lo que supone una fecha muy especial para La Cerdanya.

El puente en Puigcerdà: Una época mágica en La Cerdanya.

El puente en Puigcerdà: Una época mágica en La Cerdanya.

Este puente que empieza hoy mismo con muchos desplazamientos en las carreteras catalanas supone la vigília de una época de verano que La Cerdanya espera con ilusión, ya que la mayor parte de las fiestas más importantes del calendario ceretano se sitúan en estos meses. Esta mañana ha tenido lugar en Puigcerdà la 4a Caminada Popular de La Sèquia con un almuerzo popular para todos los participantes.

 

Jaume Piguillem

El pont de l’1 de maig dóna la Benvinguda a l’estiu

El pont del Dia del Treball arriba per donar la benvinguda a l’estiu i animar la gent a passar uns dies fora de casa.

El pont del Dia del Treball, que ha caigut aquest any en dijous, convida a la gent a sortir de casa tot donant la benvinguda a l’estiu pel que fa a les temperatures que ens trobem a la major part dels indrets del país. A la Cerdanya, pel pont es preveu que una gran quantitat de gent voldrà gaudir de les bones temperatures en un moment de l’any en què La Cerdanya, amb la primavera en la seva màxima esplendor es figura com un paisatge d’enorme bellesa. El pont de l’1 de maig se situa en el calendari en un impàs entre l’hivern i l’estiu, que per a la comarca esdevé una data molt especial.

El Pont a Puigcerdà: Una època màgica a La Cerdanya.

El Pont a Puigcerdà: Una època màgica a La Cerdanya.

Aquest pont que comença avui mateix amb molts desplaçaments a les carreteres catalanes suposa la vigília d’una època d’estiu que La Cerdanya espera amb il·lusió, ja que la major part de les festes més importants del calendari ceretà se situen en aquests mesos. Aquest matí ha tingut lloc a Puigcerdà la 4a Caminada Popular de La Sèquia amb un esmorzar popular per a tots els participants.

 

Jaume Piguillem

Masella abre sus pistas hasta el 27 de abril

Masella abrirá sus pistas una semana más después de Semana Santa.

Masella alarga la temporada de esquí hasta el 27 de abril, donde cerrará definitivamente la temporada 2013-2014, para ir ya hacia el verano y dar paso a las actividades típicas del buen tiempo. Masella será la última estación en decir adiós a la temporada de esquí. Todo el Pirineo empieza ya a preparar-se para las actividades más típicas que se suelen practicar en el buen tiempo, como las excursiones, la bicicleta o las carreras de montaña. En Masella, como en la mayoría de las pistas ha habido una buena afluencia de esquiadores, con una buena entrada también durante la Semana Santa.

Masella encara amb neu per a la última setmana d'esquí.

Masella todavía tiene algo de nieve para acabar la temporada.

La Cerdanya cada vez más es una comarca activa en invierno pero también en verano. La comarca se mueve especialmente en lo que se refiere al mundo del deporte. Además de una histórica tierra en los deportes de invierno, cada vez más se practica deporte durante el buen tiempo y el verano. El paisaje, los senderos y las piscinas hacen de La Cerdanya un lugar especial en verano.

 

Jaume Piguillem