A mitjans del segle XIX, l’atractiu del clima cerdà, el paisatge i el tarannà liberal de Puigcerdà van propiciar l’aparició d’un fenomen que transformaria profundament la vila: l’estiueig al voltant del llac. La burgesia i la intel·lectualitat —sobretot barcelonines— es van començar a establir allà de manera regular amb fins de salut i lleure.
Ja el 1855 la premsa forana es feia ressò d’aquest nou costum, encara que el fenomen es va consolidar definitivament després de la tercera i última guerra carlina, a partir del 1875. En aquest període es van impulsar les principals transformacions urbanístiques de l’entorn de l’estany. Moltes famílies s’hi van establir allotjant-se primer als grans hotels i, posteriorment, construint les seves pròpies residències d’estiueig.
Segons explica Jaume Bragulat en una publicació del 1969, una figura clau en aquest desenvolupament va ser el doctor Salvador Andreu, que cap al 1891 va promoure diverses construccions al voltant del llac. La torre principal —l’actual casa de color taronja— estava envoltada d’un extens parc amb estàtues, salts d’aigua, pistes de tennis i piscines.
Al seu voltant es van aixecar diversos xalets:
- Xalet Maria, l´actual Torreta del Llac, destinat a allotjar al servei.
- Torre Matilde, la casa blava i blanca situada a tocar de la Torreta del Llac, construïda per a la seva filla Matilde.
- Torre del Rellotge, situada a l’inici del carrer del Doctor Andreu, per a la seva filla Francesca.
- Torre Taronja.
- I l’Antic Hotel del Llac, inicialment l’allotjament del Dr. Andreu i posteriorment un hotel.
Altres famílies destacades també van construir les torres d’estiueig:
- Torre Volart, actual Hotel Villa Paulita.
- Torre Font, avui Escola Municipal de Música de Puigcerdà.
- Villa Sant Antonio, que durant la Guerra Civil va acollir 130 nens i nenes que havien perdut els seus pares o que els tenien al front. L’edifici també és protagonista de l’obra de ficció El joc de l’àngel , de l’escriptor Carlos Ruiz Zafón, que havia estiuejat a l’entorn del llac.
- Torre del Cònsol.
- Vila Dionísia.
- Torre dels banys de Bartomeu Puig, també coneguda com l´Acadèmia.
- Torre Simon i Torre Tarrés Camaló, avui ja desaparegudes.
Aquestes construccions es caracteritzen per una arquitectura d’inspiració clàssica, amb façanes simètriques, torrasses miradores, colors vermellosos, ocres i crema, cobertes de fusta i reixats de ferro. Les finques solien disposar de grans jardins amb sequoias i cedres, espècies originàries d’Amèrica del Nord.